Els paisatges Zen es configuren amb traços espontanis de tinta xinesa, responen als ideals d’austeritat, simplicitat i naturalitat, propis dels Principis de l’estètica Zen.

La representació del paisatge Zen, es basa en el principi de la “suggerència”. Refusa qualsevol intent d’encaixar la realitat:absència de perspectiva i ombra projectada. Treballa la composició amb el minimalisme de formes. Es valora la línia des de la seva textura i densitat, per tal de transmetre allò que representa: la serenitat.

Els paisatges abstractes en la tècnica Sumi-E s’han de valorar per la capacitat de transmetre a través de la pinzellada, la força i la subtilesa i el ritme en el traç. En definitiva, es prefereix l’expressió subjectiva dels sentiments que un paisatgeprodueix en el pintor, que la representació d’una escena.